La luna de España: mapas, ciencia y poder en la época de los Austrias

Resumen

Des de diversos angles, la Lluna i els espais celestes estaven presents en les reflexions de l’Edat Moderna. Aquest article se’n ocupa, a traves sobretot del viatge sideral fictici que Juan de Maldonado va escriure el 1532 i de la topografia llunar realitzada pel destacat cosmograf d’Anvers Miquel Florenz Van Langren en la decada de 1630. A mes de proporcionar una oportunitat per a retrats de costums curiosos, el primer, o per a un singular nomenclator llunar en honor de la Casa d’Austria, el segon, ambdos casos mostren la forta presencia dels mapes i de la representacio grafica de la Terra en la cultura de l’epoca. Aquest fet, que esta a la base de la preparacio cartografica adquirida per Felip II, es posat en relacio amb la practica seguida per ell mateix i per Felip IV, i propia tambe d’altres governants, de mantenir ocults els mapes i altra informacio cartografica, com si de secrets d’estat es tractes, en una epoca de creixent competencia internacional en els camps politics, militars i cientifics.